SEU SOCIAL “ESTEL DE LLEVANT”
ASSOCIACIÓ PER A lA SALUT MENTAL

LOCALITZACIÓ: MANACOR| ARQUITECTE TÈCNIC: CARLES PACHÓN QUETGLAS | CONSTRUCTOR: CEO Estel de Llevant / Entalaya | FOTOGRAFIA: LLORENÇ GRIS

Partint de la compra, no amb poc esforç, d'una antiga fàbrica embotelladora i en altre temps ferreria i fusteria de Manacor, situada en l'emblemàtic carrer Fàbrica de la capital de Llevant, l'Associació pro-salut mental de Manacor “Estel de Llevant” iniciava un somni en forma de reforma d'aquest antic edifici catalogat, emblema del patrimoni industrial del municipi, per a convertir-lo en el que ells imaginaven com una “fàbrica de salut”. A causa del gran creixement i auge d'aquesta associació, i gràcies a la gran labor de millora de la salut i integració social de les persones amb problemàtica en salut mental, la seva antiga seu s'havia quedat petita i obsoleta.

És per això que van somiar amb reformar aquest espai i acaronar-ho fins a convertir-lo en el que és avui dia. Va ser un honor que confiessin en mi per a escometre aquest gran somni en forma de projecte. Al principi ens trobem amb una antiga fàbrica pràcticament en ruïnes, que havia sofert l'enfonsament parcial de la seva torre poques setmanes abans d'escometre l'inici del projecte.

El punt de partida, portat fins al final de l'obra, va ser el respecte per les preexistències i el valor patrimonial de l'immoble. És per això que es va optar per una creació d'espais versàtils, que poguessin acollir de manera àgil i versàtil els diferents usos que acull l'associació, des del centre de dia fins a la inserció laboral, passant per zones de tallers, famílies, assistència psicològica, etc. L'edifici planteja la col·locació de 3 patis estratègicament distribuïts, que a més de banyar de llum l'espai emfatitzen la torre, recuperada gràcies a aquesta obra, des de l'interior d'aquest.

Els materials són austers i la volumetria contundent. La façana respecta el marés i el típic frontó i arcs de les antigues construccions industrials de finals del segle XIX i principis del XX. La combinació de materials com el tauler de OSB, la fusta natural, les bigues i cintres de fusta i ferro existent i la recuperació de les rajoles hidràuliques procedents de l'enfonsament dels antics forjats, juntament amb els somnis dels usuaris del centre, fan la resta.